EREN LES TÒFONES MÀGIQUES??? O POTSER VA SER EL BOSC QUE TENIA LA MÀGIA QUE EM CALIA...???

Desprès d´una setmaneta de molta feina i en el que vaig agafar un estrés d´aquests que hi van, i un cap de setmana, en el que m´ha tocat treballar en l´ordinador, un munt d´aquelles coses pendents i que casualment resulta que es pot dir que totes, feines urgents, i jo, responsable i enutjada víctima de la societat laboral, enganxat a la feina que no he pogut deixar, i que m´ha impossibilitat de desconectar i airejar-me sanament com cal.

Ahir dilluns, em vaig decidir... és per aixó que el vaig gaudir "el descans", com un deute amb mi mateix, (un descans disciplinari com a deure personal), un descans d´aquells que els cal a (la gent tant normal com jo) de tant en tant, de gent que sap descansar equilibradament al llarg de la setmana, és per aixó que vaig volguer desconectar i ho vaig aconseguir.

Va ser una jornada en la que vaig volguer oblidar el mòbil, els e-mails, la computadora. També les lectures i enfocaments, els discerniments i debats, de crear arguments defensius i desmuntar-los, de les negociacions i reflexions del conveni. I de les consultes i ajudes varies als amics i companys. La lluita incansable i constant, semprè contra problemes varis diversos de persones del meu entorn immediat, i també de desconeguts de fora del meu entorn. Ah, i no he d´oblidar que molts també de domèstics... hahahahahaha

Mireu que ja em calia eh...!!!

Resulta que el meu pare, (l´avi Miquel, "llicenciat en tofoneria boscatera, (del terròs art de tofonejar)", té el doctorat de muntanyenc i boscater...) finalment m´ha convidat a acompanyar-lo seriosament, (amb ànim d´ensenyar tofoneres productives) i anar amb ell, també amb la Lluna i l´Estel, les nostres estimades gossetes de la familia, a caçar les últimes tòfones de la temporada.

I per tant m´ha ensenyat diverses tofoneres, que resulten ser com unes "petites mines d´obscurs i valuosus diamants de gust refinat, i de memorable perfum voluptuós.

Uns petits tresors ambicionats i desitjats per gastrònoms i nobles paladars, siguin paladars de bèsties o de persones.

I sí, que en vam trobar algunes de tòfones, d´aquestes boscatanes perles negres lligades vitalment a l´arbre, per uns cordonets umbilicals d´arrels filamentosos i finissims.

Oh tòfones. Vosaltres, estranyes i naturals criatures aromàtiques, criatures creades en la foscor de la terra, alquímia de la humitat subterrània, i del terròs arbrat del bosc, tòfones preuades i volgudes, tòfones encantades!!!

El que no puc és explicar-vos on, com i quan, ja que si ho explico, el meu pare em pela!!!

Ja prou que l´hi va costar a n´el meu pare, a decidirse d´alliçonar pedagogicament en aquest savi i silvestre coneixament, i d´explicar i ensenyar aquest patrimoni del saber, d´intangible valor, a n´els dos fills de la casa, ( i que segons ell, "el meu pare", el secret ha de passar de pares a fills, i només de pares a fills), i amb el tàcit compromís de guardar el secret, com a gran secret de familia.

I jo semprè cumpleixo amb el que prometo, pots estar-ne segur pare!!! (no com alguns) que el que fan és demorar i demorar promeses, per poguer tardar a cumplir com més millor, i se les han d´empescar per marejar la perdiu i guanyar temps i temps... hahahahahahaha

Aix, peró el que veritablement també vam aconseguir va ser, que el meu estrés es vaporitsés com per art d´encantament...

ES PER AIXÓ AMICS, QUE ARA PUC DIR-VOS QUE LES TÒFONES A MÉS DE BONES, TENEN PROPIETATS MÀGIQUES!!!

O POTSER ÉS EL BOSC QUE ÉS MÀGIC???

L´ALBUM DE LES TÒFONES DE L´AVI MIQUEL DE CAPMANY