ELS ARBRES QUE MÉS ESTIMO

A tocar de casa, i a l´entrada del bosquet, un arbre antiquíssim vestit de suro i de molsa, coronat de verd resplandent i llum misteriosa, ell em reb, obre unes branques en creu, de costat a costat que baixen cap al terra i s´allarguen, talment braços que et conviden i t´esperen, que et volen donar la tendresa que guarda un gran cor vegetal, és com un familiar proper amb uns braços que et demanen que t´acostis, que hi pugis i que passis una estona al seu d´amunt, bressolat per ell, i m´agrada d´ajeurem uns minuts i contemplar-lo mentre escolto els ocells, aquest venerable arbre sembla el mateix esguard de l´eternitat, jo l´estimo i l´abraço i el meu respecta cap a ell és com el respecta que un pot sentir per una persona gran i protectora plena d´amor i coneixament cap a tu i que et regala generosament tot el que té. Cada vegada que el visito, tots els dies des de fa molt temps, el matí i també els vespres, (ja que en aquest bosquet i tinc d´anar per cuidar del Tro, un altre bon amic, el meu cavall, i avans a la pobreta Figi que ja va anar cap al cel dels cavalls fa ara uns sis mesos), jo em sento molt millor, em dona força i em dona calma al mateix temps, i els meus pensaments sembla que passin per les seves branques i em retornin a mi, més refexionats i aserenats, com si els meus pensaments tinguessin vida propia, i sortissin de mi per anar a l´arbre a deixarse aconsellar, i seguidament retornar altre vegada a mi amb la seguretat d´un coneixament superior que els orienta cap a la certesa. dpb